Divendres, 11 d'octubre del 2013

11 d'octubre de 2013

Fill meu germana meva

La conversa és molt llarga, pren el seu temps aquesta tarda, parla amb calma, ressegueix tots els viaranys del seu fracàs recurrent. A voltes, ensopega i literalment queda desfet, després les paraules s'encallen, la mirada es perd, a voltes torna a trobar la resistència i després sembla que creix, pronuncia paraules d'esperança. De fons, sempre, la realitat de Déu i la d'ella, que li donen tota la força del món per aguantar una desfeta contínua, com ha estat la seva vida en els últims quinze anys.

 

L'acullo en el respecte i en el silenci. Pronuncio poques paraules, les que crec necessàries per ajudar aquest viatge a l'interior que fa, la llum de la tarda es va perdent. Surt content, fort. Potser sense adonar-se'n, en aquest relat seu, ha anat buscant les paraules de Jesús: No tingueu por, i la tarda s'ha convertit en això: no tinguis por, torna a caminar, hi ha una Galilea de l'esperança, encara que tu, d'una altra religió, no ho diries així, avui necessitaves trobar-te amb Ell, i Ell s'ha fet present, per tornar-te a connectar amb les teves veritats més profundes. Hi ha hagut un moment que ho has arribat a relativitzar tot, i t'has preguntat: què era la vida, i t'has contestat que no és cap possessió material, tu que les necessites tant, sinó tot el que interiorment podràs fer créixer, aquest créixer de la consciència que tu tan bé has explicat, no hi ha hagut llamps ni trons aquesta tarda, només el soroll de les teves paraules, un soroll que de vegades semblava que s'apagava, i d'altres explicava amb plors tot el dolor que viu dintre teu.  

 

Et miro i penso que, en la teva condició d'immigrant, t'han reduït a un número massa vegades, i aquí davant meu tinc una història, com qualsevol altra, amb tota la seva dignitat. Per a la nostra religió, cada cosa que fem a un dels petits té un valor molt gran, en el bé i en el mal. Tu ets únic, quantes vegades hem fet mal a la dignitat humana en nom de tantes coses, i res no ho pot justificar.

 

Obrir-se a la llum no és fàcil, en contacte amb aquestes vides, tantes coses perden la seva importància, tot es veu en una dimensió diferent, tota la vida, pròpia, queda immergida en una altra llum. Els fons de la condició humana estan plens de llum, és cert, porten amb ells tots els missatges autèntics de la vida. Són un vertader camí de resurrecció.

Encara no hi ha cap comentari

 


baNvZ Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web