Divendres, 12 d'octubre del 2012

11 d'octubre de 2012

Fill meu germana meva

"Ara sé per què no vaig estar allà, quan els meus germans van morir, Déu em va protegir, no ho hagués aguantat. Per això era tan lluny. El que més em preocupa del retorn és com serà la meva família, no els he vist en anys, han passat coses, no sé com deuen ser físicament, ni tampoc com viuen o com reaccionen. Tinc ganes de tornar, però també se'm fa una muntanya, sí, tinc por, de veritat. Por que hagin canviat massa. He hagut de lluitar molt per la meva vida, molt. Vaig pagar un bon col·legi a la meva filla, i va arribar a la universitat. Després es va casar. L'educació és el més important. Em vaig equivocar venint, sí, he après coses, sobretot que la vida encara pot ser més dura del que hem viscut, que ja ens semblava molt. Aquí no hi ha res a fer, no hi ha treball enlloc, o sigui que no tinc alternativa. Cada dia, quan arriba la nit, dono gràcies a Déu d'haver-me mantingut un dia més en vida. Un dia més. Gràcies d'haver pogut menjar i arribar al vespre."

Encara no hi ha cap comentari

 


beKXz Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web