Divendres, 10 de maig del 2013

10 de maig de 2013

Fill meu germana meva

Des d'aquest món tan ple de vivències dures, les paraules prenen una importància tan gran que cada vegada es fa més difícil dir alguna cosa.

 

Potser allò que més fa que les persones canviïn no són els grans pensaments sinó haver-se trobat amb algú que s'ha fet proper a ells, amb sinceritat, amb honradesa, i ha estat com un bany de renovació i de creixement en les seves vides. Una veritable rehabilitació com a persones,  vides transformades per la vivència d'haver estat acollides, ni jutjades, ni mesurades.

 

Així deu ser com Déu se'ns apropa, no per tot allò que hàgim fet, sinó per tot allò que necessitem, i, encara que, enmig de la foscor, ens va guiant sempre cap a la Llum, pas a pas. La bondat de Déu, manifestada en aquesta companyia, és infinita, hi és sempre i ens va donant intel·ligència. Si el nostre cor s'hi obre, amb temps i senzillesa, Déu es fa present. No és un Déu amagat. Però cal tot un exercici ple d'obertura i de receptivitat.

Encara no hi ha cap comentari

 


JfbYV Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web