Diumenge, 01 de juliol del 2012

1 de juliol de 2012

Fill meu germana meva

Problemes familiars greus. La crisi ha desfet famílies, l'absència de diners, de recursos, és com un vent iracund que ho arrasa tot. Vivim pendents del que passa en un país, a mils de quilòmetres, al migdia la situació es posa greu, i el telèfon transmet tot el perill de la situació. Escoltem, parlem i la situació es conté. A mitja tarda, tot empitjora de cop. Parlem llargament, mentre nosaltres anem caminant enmig d'un bosc d'alzines. Proposem uns deures i sobretot que mengi! Quedem que trucarem a les onze de la nit, per veure si hem superat les hores, la proposta consistia en uns exercicis per calmar la ment, per no acabar en el desvari. A la nit, sembla que ho hem aconseguit, hem desviat l'atenció, hem, per uns moments, frenat les projeccions mentals, la por, l'angoixa, la persona en desequilibri absolut, sotmesa a unes pressions molt difícils de suportar. Acordem els exercicis per demà, al migdia, tornarem a trucar... Diu que, a més,  ha començat a gravar en el seu mòbil l'explicació de qui és. "No sé qui sóc"

Encara no hi ha cap comentari

 


hVxxB Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web