Dijous, 02 d'agost del 2012

1 d'agost de 2012

Fill meu germana meva

"Tinc 45 anys. Puc dir que no he treballat mai de res. Hem sobreviscut com hem pogut. Aquí, senser papers encara, no he pogut fer res tampoc. La meva família em diu que torni, però jo vull aguantar una mica més encara. Potser surti alguna oportunitat. Sóc el gran, i, mort el pare, tinc la responsabilitat de la família, som molt pobres, molt. Crec que tinc l'obligació d'intentar-ho tot,  fins al final. La meva vida serà això, somio poder aconseguir que la meva família visqui millor, jo, com a persona, no existeixo, tot està en funció d'ells. I potser no me'n surti. També ho sé. I potser mori qualsevol dia sense haver pogut fer res. Així vivim nosaltres, o morim, ja no ho sé."

 

Parla amb una dignitat que impressiona. Assumeix, com tants d'altres, que és una vida sacrificada. I assumeix que morirà en qualsevol moment, sense potser haver pogut recollir res amb les seves mans. S'enfronten a la mort en vida, l'assumeixen valentament, han mort a ells mateixos des de sempre, són en funció dels altres i prou. I ho viuen en consciència. Com el que pateix una malaltia i s'ha d'enfrontar a la mort, i assumeix que pot morir, o assumeix que morirà dintre d'un temps determinat. Són processos semblants: el que assumeix la mort des de la pobresa i el que assumeix la mort des de la malaltia. El gran abisme: hi ha milions de persones al món que, a la vida, pràcticament no hi poden fer res, res, mentre d'altres hem pogut tenir un projecte, uns projectes, i realitzar-los, fer-los créixer.

Encara no hi ha cap comentari

 


Zactx Entra el codi que veus a la imatge de l'esquerra:

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web