Dimecres, 16 de maig del 2012

D'aquest dolor seu...

Solitàriament creua el carrer, encara que al carrer hi ha tanta gent. Temps de flors a la Girona que ha conegut en aquests anys vitals de la seva existència. S’omple el pensament de tot allò que li preocupa, i sent que, per dintre, com un arc es tensa tot
Dimarts, 10 d'abril del 2012

I vam perdre el Pirmi...

Tota la nit que hem plorat tots dos. No tenim res. I des que vam perdre el Pirmi, si no arriba a ser per vosaltres, l’únic camí possible era tornar ràpidament al Marroc, perquè no tenim res, absolutament res, com menjar, com pagar el pis, com sobreviure a
Divendres, 09 de març del 2012

No hem vist els ametllers

Rebo el correu de Camerun, fa dies que havíem parlat per telèfon, jo havia estat fent uns tràmits amb l'ambaixada a Yaundé i volia saber si havien anat bé,
Dijous, 01 de març del 2012

Com els ocells vénen, se'n van...

"Torno amb les butxaques buides, només em tindran a mi, només els podré regalar el que jo he après, res més, perquè no puc comprar regals per guanyar-me la seva simpatia ni el seu amor,
Dimarts, 17 de gener del 2012

Sóc la vida dels meus fills

Potser sempre seré una immigrant. Potser la meva vida no té dret a trobar el repòs en alguna terra. Hi ha gent que pot viure en el lloc on ha nascut, amb la seva família, pot tenir un treball, una família, uns amics, en canvi, d'altres ens veiem obligats

SOBRE AQUEST BLOG

El Blog d'Àkan explica les vivències que es produeixen a l'Associació així com altres reflexions sobre immigració i altres qüestions.

CERCA AL BLOG


CATEGORIES


ARXIUS


 

Si t'ha agradat aquest blog no et perdis: Àkan - Associació de Suport i Acollida d'Immigrants
 
 
 
Disseny web