Amal? Et saludo


Amal? Et saludo
Autors: Susanna Bosch, Mohammed El Abbasy, M. Lluïsa Geronès, Bavon-Iss N'kwetan, Santi Thió, sj
Il.lustracions: Milós Gonzàlez
Col.lecció Torsimany
Editorial Claret, 2005


FRAGMENTS DEL LLIBRE


PRÒLEG


Però la justificació d'aquest llibre és el privilegi d'assistir en primera fila al relat i a l'observació en directe de les vicissituds en origen, personals i familiars, dels alumnes, móns de pobresa, de violència, de guerra; les vicissituds indescriptibles del camí de la immigració, un mort cada deu quilòmetres al desert, furgonetes carregades amb quaranta persones, avituallament diari, catorze quilòmetres durant mesos, assetjament i rivalitat de diferents ètnies, prostitució infantil en les voreres; vicissituds en el destí, atur, discriminació, abusos mafiosos de papers, contractes i subcontractes, haver de menjar de les deixalles, dormir als carrers o en cases abandonades, abusos d'habitatge, de sous, de justícia...
Els autors d'aquest llibre han estat molts i variats. Els principals, sens dubte, són els narradors, és a dir, tots aquells alumnes que han anat destil·lant dosificadament els seus somnis i aventures. La memòria d'aquests escrits ha donat peu a la redacció última de mans de Lluïsa Geronès i Estrada, Susanna Bosch i Farré, i Santi Thió i de Pol. ... La Milós Gonzàlez i Cabañes, des de la seva cadira de rodes, posa un toc naïf a les narracions, permetent-nos visualitzar en un dibuix algun punt roent del personatge tractat amb la bonhomia alada d'un conte infantil.

Les 11 històries que expliquem a continuació, amb noms inventats, han estat escollides entre el variat ventall de situacions humanes que ens han frapat especialment:
Ataur: nen cel carrer des dels 6 anys, a Dhaka, Bangladesh, arribat a Catalunya fa cinc anys.
Amal: una jove marroquina en conflicte roent entre dues cultures: la d'origen i l'acollida.
Bravis: un professor congolès perseguit per raons polítiques, salvat a darrera hora de l'afusellament.
Els germans Kerr Serign: dos nois gambians, analfabets, reclamats pel pare, en parcial reagrupament familiar.
Aslan: un jove txetxè, víctima de la guerra amb Rússia, i de la tensió històrica d'un poble, Txetxènia, que lluita per la seva independència.
Ashanti: un ghanès que intenta treure de la misèria la seva família, buscant feina estable a Nigèria, Líbia, i, finalment, a Espanya.
Abderrahim: un marroquí, discapacitat físic a la recerca d'una vida digna.
Marlon: un jove congolès, l'efecte col·lateral d'una repressió militar desgracia una vida i una família.
Jacqueline Ugarte: boliviana, l'esperit més genuí quètxua i aimara crea una lluitadora que enfronta amb decisió la malaltia que pateix.
Abdeljalil: desventura d'un marroquí, treballador de petit per ajudar la seva família, entrat a Espanya encara menor per provar fortuna.
Gasela: una nena congolesa d'11 anys fuig amb la mare per por de represàlies familiars, en haver detingut el pare. Creuen Àfrica durant tres anys.
Aquestes històries són explicades en primer lloc en un llenguatge més objectiu, descrivint les situacions personals, i, en segon lloc, en un diàleg de caire poètic entre la persona i un hipotètic voluntari.

BRAVIS

A tocar Ceuta hi ha una serralada similar a la del nostre Maresme, potser un xic més alta i boscosa. S'hi congreguen diversos grups subsaharians que arriben a glopades al punt de l'espera imminent. Passen del miler. Els dies s'escolen durs fins que no arriba l'oportunitat. Cada dia s'ha d'anar a cercar els queviures a 14 km de distància, baixant i pujant amb farcells de 30 i 40 kgs. Cal tenir diners, guanyar-los per tal de poder pagar un guia nocturn, un mínim de 600 euros, i tenir el vestit de camuflatge i la informació dels moviments de la vigilància policial, tant la marroquina com l'espanyola. Però també els grups s'assalten entre ells per robatoris i pot haver-hi morts o quedar malmès i lligat a un arbre fins que passa algun alliberador pietós. Cal dormir sempre amb un ull obert, fent bivac entre plàstics...

AMAL

La bellesa interior que hi ha al fons de la teva mirada em parla del sofriment que has après, no puc negar-lo, seria com negar una part de l'existència..., el teu sofriment és un signe del món, i jo sols voldria el consol d'una vida que poguessis assaborir... Tantes decisions familiars semblen no col.laborar a la construcció dels éssers que algú els confia, sinó a l'inrevés, sembren en ells llavors de destrucció. En el laberint de la teva vida hi ha estat sembrada, per això, repeteixes, existir de vegades et sembla com caminar amb una pedra pesada sobre el cos.
Tard o d'hora acabaràs forjant una vida, la teva, un món, els dels teus. En aquesta cruïlla on vius, el futur s'hi dibuixa amb força, és el que deuen intuir precisament els qui t'envolten. Senten com una espasa la teva cruïlla, perquè saben que no són innocents, i saben que el teu laberint acabarà arrossegant-los també a ells. ...
Camina endavant, algun dia podràs complaure't en el repòs que vas cavant, minut a minut, amb esforç. Algun dia podràs somiar asseure't sota les palmeres, mentre el vespre cau solcat de blavor. Camina endavant, perquè el que busques és el sentit, i n'intueixes el llenguatge, encara que potser ara només en vegis la part fosca, òrfena de llum...
Tu has rebut una promesa..., aquest instant de joiós que arrabasses del moment és la teva petita propietat, hi has de creure. L'herència que es va passant de generació en generació tu l'has de renovar. .. La cadena s'allarga i pren força en tu, el que sents, part del que sents, les teves àvies, la teva mare, les teves germanes ho han viscut com una intuïció, i, tu ja tens la revelació plena: no, no pot ser. En algun lloc l'amor ha de néixer lliure i fort entre les persones, apassionat, sense resistències..., l'amor no pot ser imposat, ni pot ser obligat a néixer del costum, ni prohibit... Tu penses l'amor com un vent que s'ho enduu tot, i et dóna les ales per construir la terra promesa...
Creues la ciutat, i la ciutat mira el teu anar i venir constant, entre sorpresa i curiositat. Aquesta petita ciutat en què van viure durant 80 anys els àrabs et reconeix, sent en tu el perfum dels mandariners que anuncia l'alba d'un nou món per a les teves germanes de religió i de cultura... Deixa'm abastar-te algunes provisions necessàries per a la llarga ruta que t'espera.
No oblidis que formes part del temps que avança.

EPÍLEG

Finalment, en cinquè lloc, posem l'accent sobre la inteculturalitat. Àkan treballa per aconseguir que les diferents cultures que viuen actualment a Catalunya es barregin, que no hi hagi guetos, que no es reprodueixin esquemes d'agrupació que separen els uns dels altres i dificulten la coneixença i el contacte. Àkan treballa, per exemple, perquè un congolès i una russa o una boliviana i un bengalí convisquin, s'obrin l'un a l'altre, formulin conjuntament. Pensem que és un element decisiu per al futur: aconseguir una societat intercultural en què cadascú pugui trobar el respecte, l'acollida, la participació... Col·laborem així en una nova ciutadania per un món que globalitzi l'energia de tots per al bé comú.

 

ÀKAN :: Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

GIRONA    Tel. 650 109 133

disseny web